Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /təˈnas/, occidental /teˈnas/
  • Rimes: -as
  • Etimologia: Del llatí tenax, segle XVII, derivat de tenēre ‎(«tenir»).

AdjectiuModifica

te·naç inv. ‎(plural masculí tenaços, plural femení tenaces)

  1. Format per unes parts amb molta adhesió entre si, difícils de separar.
  2. Dit d'un material que presenta tenacitat.
  3. (figurat) Dit d'una persona ferma en els seus principis i opinions.
    Aquesta gent tenaç, que fa negocis / i que els defensa amb urc (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps).

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica