tenguí

Potser volíeu: tengui

Català

Verb

tenguí

1. (literari, balear) Primera persona del singular (jo) del passat simple de tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·guí (2)
• Heterograma de 6 lletres (egintu)
• Anagrames: enutgi, enutgí, neguit, tingué, tuegin

Català antic

Verb

tenguí

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de tendre

Variants

• tes, tengué, tesí