tingué

Català

Verb

tingué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·gué (2)
• Heterograma de 6 lletres (egintu)
• Anagrames: enutgi, enutgí, neguit, tengui, tenguí, tuegin