tengueu

Català

Verb

tengueu

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb tenir.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·gueu (2)
• Anagrama: enutgeu

Català antic

Verb

tengueu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de tendre

Variants

• tenats, tenau, tengau