terminavo

Català

Verb

terminavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de terminar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ter·mi·na·vo (4)
• Heterograma de 9 lletres (aeimnortv)
• Anagrames: motivaren, notarívem, vomitaren