testador

Català

• Pronúncia:

Oriental: /təs.təˈðo/

Occidental: nord-occidental /tes.taˈðo/, valencià /tes.taˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Homòfon
• Etimologia: De testar i el sufix -dor, segle XIII.
• Anagrames: destarot, tortades, trotades

Nom

tes·ta·dor m. ‎(plural testadors, femení testadora)

1. Persona que fa testament.

Traduccions

Traduccions: testador

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC