testavirares

Català

Verb

testavirares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de testavirar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb testavirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tes·ta·vi·ra·res (5)
• Anagrama: testavirar-se