Potser volíeu: timonejareu

Català

modifica

timonejàreu

  1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de timonejar.
  2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb timonejar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ti·mo·ne·jà·reu (5)
  • Anagrama: motiuejaren