tingo

Català

Verb

tingo

(col·loquial central, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tenir.

Miscel·lània

Síl·labes: tin·go (2)
Anagrama: ignot

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=tingo&oldid=2244858»