titolitis

Català

Oriental:	central /ti.tuˈɫi.tis/
	balear /ti.toˈɫi.tis/, /ti.tuˈɫi.tis/
Occidental:	/ti.toˈɫi.tis/

Rimes: -itis
Etimologia: De títol i el sufix -itis, calc del castellà titulitis, segle XXI.

titolitis f. ‎(només en singular)

(col·loquial, humorístic, despectiu) Valoració desmesurada dels títols i certificats d'estudis com a garantia que algú és entès en cert tema o doctrina.
«L’article de 10/2/2008 de l’Avui sobre la titolitis (degut a una anècdota política) em sembla força desafortunat. Per un cantó limita el valor dels títols, fent esment que només serveixen per a funcionaris. [...] Per un altre cantó, mostra un cert desconeixement del valor del doctorat com a formació per a la professió d’investigador.» (Miquel Duran, «El valor del doctorat i la titolitis», Edunomia, feb. 2008)

Anglès: credentialism ^(en)
Castellà: credencialismo ^(es) m., titulitis ^(es) f. (col·loquial)
Finès: kredentialismi ^(fi)
Francès: inflation des diplômes ^(fr) f., inflation scolaire ^(fr) f., crédentialisme ^(fr) m.
Xinès: 升學主義 ^(zh) ‎(升学主义, shēngxuézhǔyì), 資格主義 ^(zh) ‎(资格主义, zīgézhǔyì), 文憑主義 ^(zh) ‎(文凭主义, wénpíngzhǔyì)