Català

modifica

tonguéreu

  1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de tondre.
  2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb tondre.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ton·gué·reu (3)
  • Anagrama: tornegueu