tosc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtosk/
• Rimes: -osk
• Etimologia: Del llatí tuscus, segle XIV, de Vicus Tuscus, barri etrusc de Roma, de Etruscus.

Adjectiu

tosc m. ‎(femení tosca, plural masculí toscs o toscos, plural femení tosques)

1. Fet sense refinament, sense poliment.

Derivats

• tosquera

Traduccions

Sense refinament

• Castellà: tosco ^(es)

Nom

tosc m. ‎(només en singular)

1. Bloc dialectal meridional de l’albanès.

Traduccions

Dialecte albanès

• Albanès: toskë ^(sq)
• Alemany: Toskisch ^(de) n.
• Anglès: Tosk ^(en)
• Castellà: tosco ^(es) m.
• Francès: tosque ^(fr) m.

Verb

tosc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de toscar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: cost ^(alfagrama), cots, tocs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC