traïdor

Potser volíeu: traidor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾə.iˈðo/
Occidental:	nord-occidental /tɾa.iˈðo/, valencià /tɾa.iˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí tradǐtōr ‎(«el qui lliura, traïdor»), segle XIII.

Adjectiu

traïdor m. ‎(femení traïdora, plural masculí traïdors, plural femení traïdores)

1. Persona que ha fallat en la confiança.
2. Dit d'un animal que fa una malifeta quan un menys s'ho espera.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: traitor ^(en)
• Castellà: traidor ^(es)
• Francès: traître ^(fr)
• Italià: traditore ^(it)
• Noruec: forræder ^(no)

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·ï·dor (3)
• Anagrames: atordir, tirador

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot