traho

Llatí

trahō ‎(1a present^?), trahis ‎(2a present), trahere ‎(infinitiu), traxī ‎(perfet), tractum ‎(supí)

estirar, jo estiro
portar, jo porto
«sese quisque praeda locupletem fore, victorem domum rediturum trahebant.» (Gai Sal·lusti Crisp, Bellum Iugurthinum, LXXXIV, 4)
Cadascú portava cap a la seva ment la idea que es farien rics amb el botí i que tornarien a casa victoriosos.