traigueven

Català

Verb

traigueven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de trair.

Miscel·lània

• Síl·labes: trai·gue·ven (3)
• Anagrames: entrigàveu, integràveu, tengueriva