trajectus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /traːˈjɛk.tʊs/
• Etimologia: Del verb trājicere.

Nom

trājectus m. ‎(genitiu trājectī)

1. trajecte

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	trājectus	trājectī
Vocatiu	trājecte	trājectī
Acusatiu	trājectum	trājectōs
Genitiu	trājectī	trājectōrum
Datiu	trājectō	trājectīs
Ablatiu	trājectō	trājectīs