Català

modifica
Oriental:  /tɾəˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /tɾaˈʎa/
valencià /tɾaˈʎaɾ/, /tɾaˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: 1: De tralla i la desinència -ar, segle XX.
  • Etimologia: 2: D'origen incert, potser de l’argot tralla, de metralla ‎(«música contundent, que atordeix»), segle XXI.

trallar trans.

  1. (Sopeira) lligar, fermar
  2. (Solsona) conjuminar, arreglar
    Va vestida de pastora, però que mal trallada!

trallar intr.

  1. (argot) vomitar
    La Maria anava tan borratxa que va estar trallant tota la nit.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: trallo, tralla, trallem

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tra·llar (2)
  • Anagrama: ratllar

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DCVB
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Com Ho Diria sobre trallar