tranquillus


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /traŋˈkwɪl.lʊs/
  • Etimologia: Construït amb el prefix trans- i l'arrel quiēs.

AdjectiuModifica

tranquillus m., tranquilla f., tranquillum n. ‎(comparatiu tranquillior, superlatiu tranquillissimus)

  1. tranquil, serè, en calma
    tranquillo mari gubernare—«navegar sobre unes aigües en calma»
  2. tranquil, pacífic, relaxat
    tranquilla et serena frons—«front relaxada i serena»

DeclinacióModifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu tranquillus tranquilla tranquillum tranquillī tranquillae tranquilla
Vocatiu tranquille tranquilla tranquillum tranquillī tranquillae tranquilla
Acusatiu tranquillum tranquillam tranquillum tranquillōs tranquillās tranquilla
Genitiu tranquillī tranquillae tranquillī tranquillōrum tranquillārum tranquillōrum
Datiu tranquillō tranquillae tranquillō tranquillīs
Ablatiu tranquillō tranquillā tranquillō tranquillīs


AntònimsModifica

SinònimsModifica