transcendent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾən.sənˈden/
	balear /tɾən.sənˈdent/, /tɾən.sənˈden/
Occidental:	nord-occidental /tɾan.senˈden/
	valencià /tɾan.senˈdent/, /tɾan.senˈden/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí trānscendēns.

Adjectiu

transcendent inv. ‎(plural transcendents)

1. Que sobrepassa els límits normals.

   «El restabliment a Girona d'estudis universitaris i la constitució formal de la Universitat de Girona a finals del segle XX ha estat un fet transcendent en la vida de la ciutat.» (Jaume de Puig i Oliver, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona, 2016, p.7)

2. (matemàtiques) Relatiu o pertanyent al conjunt dels nombres transcendents.

Sinònims

• destacat, extraordinari, remarcable, significatiu

Antònims

• insignificant, comú

Traduccions

que té capacitat

• Anglès: transcendent ^(en)
• Castellà: trascendente ^(es)
• Francès: transcendent ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: trans·cen·dent (3)
• Anagrama: capça

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /tɹænˈsɛndɛnt/

Adjectiu

transcendent ‎(comparatiu more transcendent, superlatiu most transcendent)

1. transcendent

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)