transcendens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tranˈskɛn.dɛns/
• Etimologia: Del verb trānscendō.

Adjectiu

trānscendēns m. f. n. ‎(genitiu trānscendentis)

1. transcendent

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	trānscendēns			trānscendentēs	trānscendentia
Vocatiu	trānscendēns			trānscendentēs	trānscendentia
Acusatiu	trānscendentem	trānscendēns		trānscendentēs	trānscendentia
Genitiu	trānscendentis			trānscendentium
Datiu	trānscendentī			trānscendentibus
Ablatiu	trānscendentī			trānscendentibus