trenàsseu

Català

Verb

trenàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb trenar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tre·nàs·seu (3)
• Anagrames: aturessen, aürtessen, entràsseu, rentàsseu