trenavo

Català

Verb

trenavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de trenar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tre·na·vo (3)
• Heterograma de 7 lletres (aenortv)
• Anagrames: avorten, entovar, entravo, rentavo, rotaven, votaren