trenta-cinquè

Potser volíeu: trenta-cinqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˌtɾɛn.tə.siŋˈkɛ/, balear /ˌtɾən.tə.siŋˈkə/

Occidental: /ˌtɾen.ta.siŋˈke/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: De trenta-cinc i el sufix -è.

Numeral

<  34è	35è		> 36è
Cardinal: Ordinal: Prefix:		trenta-cinc trenta-cinquè pentatriaconta-
Viccionari:Llista de nombres en català

trenta-cinquè m. ‎(femení trenta-cinquena, plural masculí trenta-cinquens, plural femení trenta-cinquenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició trenta-cinc.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit trenta-cinc parts iguals.

Notes d'ús

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

Sinònims

• trenta-cinqué, en valencià

Traduccions

Traduccions

• Alemany: fünfunddreißigste ^(de)
• Anglès: thirty-fifth ^(en)
• Castellà: trigésimo ^(es) quinto
• Francès: trente-cinquième ^(fr)

• Gallec: trixésimo ^(gl) quinto
• Italià: trentacinquesimo ^(it)
• Occità: trenta ^(oc) cinquen, trenta ^(oc) cincau
• Portuguès: trigésimo-quinto ^(pt)

Nom

trenta-cinquè m. ‎(plural trenta-cinquens)

1. Una de les trenta-cinc parts iguals en que es divideix un tot

   un trenta-cinquè es representa 1/35

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ta·cin·què (4)