trenta-dosè
Potser volíeu: trenta-dosé
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˌtɾɛn.tə.ðuˈzɛ/ balear /ˌtɾən.tə.ðoˈzə/, /ˌtɾɛn.tə.ðuˈzɛ/ Occidental: /ˌtɾen.ta.ðoˈze/
- Rimes: -ɛ
- Etimologia: De trenta-dos i el sufix -è.
Numeral
modifica← 31è | 32è | 33è → | |
---|---|---|---|
Cardinal: Ordinal: Prefix: |
trenta-dos trenta-dosè dotriaconta- | ||
Viccionari:Llista de nombres en català |
trenta-dosè m. (femení trenta-dosena, plural masculí trenta-dosens, plural femení trenta-dosenes)
- (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició trenta-dos.
- (partitiu) De les parts d'un tot dividit trenta-dos parts iguals.
Notes
modifica- Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
- L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.
Sinònims
modifica- trenta-dosé, en valencià
Traduccions
modificaTraduccions
- Anglès: thirty-second (en)
- Castellà: trigésimo (es) segundo
- Francès: trente-deuxième (fr)
- Gallec: trixésimo (gl) segundo
- Italià: trentaduesimo (it)
- Occità: trenta (oc) dosen, trenta (oc) dusau
- Portuguès: trigésimo-segundo (pt)
Nom
modificatrenta-dosè m. (plural trenta-dosens)
- Una de les trenta-dues parts iguals en que es divideix un tot
- un trenta-dosè es representa 1/32
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: tren·ta·do·sè (4)
- Anagrama: destaroten