trenta-vuitè
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˌtɾɛn.tə.βujˈtɛ/ balear /ˌtɾən.tə.vujˈtə/, /ˌtɾɛn.tə.vujˈtɛ/ Occidental: nord-occidental /ˌtɾen.ta.βujˈte/ valencià /ˌtɾen.ta.vujˈte/, /ˌtɾen.ta.βwiˈte/
- Rimes: -ɛ
- Etimologia: De trenta-vuit i el sufix -è.
Numeral
modifica← 37è | 38è | 39è → | |
---|---|---|---|
Cardinal: Ordinal: Prefix: |
trenta-vuit trenta-vuitè octatriaconta- | ||
Viccionari:Llista de nombres en català |
trenta-vuitè m. (femení trenta-vuitena, plural masculí trenta-vuitens, plural femení trenta-vuitenes)
- (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició trenta-vuit.
- (partitiu) De les parts d'un tot dividit trenta-vuit parts iguals.
Notes
modifica- Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
- L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.
Sinònims
modifica- trenta-huité, en valencià
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: achtunddreißigste (de)
- Anglès: thirty-eighth (en)
- Castellà: trigésimo (es) octavo
- Francès: trente-huitième (fr)
- Gallec: trixésimo (gl) oitavo
- Italià: trentottesimo (it)
- Occità: trenta (oc) uèchen, trenta (oc) ueitau
- Portuguès: trigésimo-oitavo (pt)
Nom
modificatrenta-vuitè m. (plural trenta-vuitens)
- Una de les trenta-vuit parts iguals en que es divideix un tot
- un trenta-vuitè es representa 1/38
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: tren·ta·vui·tè (4)