trentegi

Potser volíeu: trentegí

Català

Verb

trentegi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trentejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trentejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trentejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trentejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·te·gi (3)
• Anagrama: trenteig