triadures


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): central /tɾi.əˈðu.ɾəs/

NomModifica

triadures f. pl.

  1. Residus d'una tria [1][2][3].
    Y desitjava umplir son ventre de las triaduras de quels porchs menjavan, y ningú las hi donava (Lo Sant Evangeli segons Sant Lluch, 15.6, 1836, p.101).

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre triadures
  2. Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre triadures
  3. Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre triadures