• Pronúncia(i): /trɪˈbuː.tʊm/
  • Etimologia: Derivat de tribūtus.

tribūtum n. ‎(genitiu tribūtī)

  1. tribut, taxa
    Ex.: In capita singula servorum tributum imponebatur, Caesar (traducció:«El Cèsar va imposar una taxa per cada esclau.»)

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu tribūtum tribūta
Vocatiu tribūtum tribūta
Acusatiu tribūtum tribūta
Genitiu tribūtī tribūtōrum
Datiu tribūtō tribūtīs
Ablatiu tribūtō tribūtīs


Adjectiu

modifica

tribūtum

  1. nominatiu neutre singular de tribūtus
  2. vocatiu neutre singular de tribūtus
  3. acusatiu masculí singular de tribūtus
  4. acusatiu neutre singular de tribūtus

tribūtum

  1. supí acusatiu de tribuō