trifurques

Potser volíeu: trifurqués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾiˈfur.kəs/, occidental /tɾiˈfuɾ.kes/
• Rimes: -uɾkes

Verb

trifurques

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de trifurcar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trifurcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·fur·ques (3)