trinàsseu

Català

Verb

trinàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb trinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·nàs·seu (3)
• Anagrames: aturessin, aürtessin, entràssiu, instaures, instaurés, nitràsseu, rentàssiu, trenàssiu, tussarien