troglodita

Potser volíeu: troglòdita

Català

Oriental:	central /tɾu.ɣɫuˈði.tə/
	balear /tɾo.ɣɫoˈði.tə/, /tɾu.ɣɫuˈði.tə/
Occidental:	/tɾo.ɣɫoˈði.ta/

Rimes: -ita
Etimologia: Singular del llatí Trōglodўtae ‎(«suposada tribu d’Etiòpia que habitava en coves») amb desplaçament de l’accent, del grec antic τρωγλοδύτης ‎(trōglodýtēs), de τρωγλο ‎(trōglo, «forat») i δύειν ‎(dýein, «ficar»), segle XIX.

troglodita inv. ‎(plural troglodites)

Que viu en una caverna o cova.
«Serralades, valls, turons, rius, cràters, afraus i serres, tot hi era allí ben definit, inclús les cavernes amb llurs terribles habitants troglodites.» (Prudenci Bertrana, El meu amic Pellini, 1923)
Primitiu, rude.
«Passades les eleccions, Espanya és més troglodita, més histèrica, més dèbil, més aspra, més primitiva, més rudement monolingüe.» (Ramon Solsona, Botifarra de pagès, 2013)

Que viu en una cova

troglodita m. f. ‎(plural troglodites)

Persona que viu en una cova.
Persona primitiva, rude.
«Ha canviat el calendari per un mirall, on he pogut veure'm alt com una muntanya, barbat i pelut com un troglodita, amb la roba tota esfilagarsada i podrida de vella.» (Pau Faner, Lady Valentine, 1984)

Persona que viu en una cova