truà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tɾuˈa/
• Rimes: -a
• Etimologia: Del francès antic truand, segle XIV.

Nom

truà m. ‎(plural truans, femení truana)

1. Home que es dedica a fer riure.
2. Persona de naturalesa enganyadora.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: truhán ^(es) m.
• Francès: truand ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: tru·à (2)
• Anagrames: atur, aürt, ruta, trau, tura, urat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC