- Pronúncia(i): /tɾaw/
- Etimologia: De l’antic trauc, segle XVI, d’origen preromà.
trau m. (plural traus)
- Forat o tall en una peça de roba per on ha de passar un botó.
- Incisió feta al cos per una ferida aguda.
trau
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de traure.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb traure.
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de travar.
trau
- segona persona singular (du) de l'imperatiu actiu de trauen