Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /tɾaw/
  • Rimes: -aw
  • Etimologia: De l’antic trauc, segle XVI, d’origen preromà.

NomModifica

trau m. ‎(plural traus)

  1. Forat o tall en una peça de roba per on ha de passar un botó.
  2. Incisió feta al cos per una ferida aguda.

TraduccionsModifica

VerbModifica

trau

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de traure
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb traure
  3. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de travar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

AlemanyModifica

  • Pronúncia: /ˈtʁaʊ̯/

VerbModifica

trau

  1. segona persona singular (du) de l'imperatiu actiu de trauen

Compostos i expressionsModifica