trumfavo

Català

Verb

trumfavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de trumfar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trum·fa·vo (3)
• Heterograma de 8 lletres (afmortuv)
• Anagrames: furtàvom, trufàvom