tuàutem
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /tuˈaw.təm/, occidental /tuˈaw.tem/
- Etimologia: Del llatí Tu autem, Domine, miserere nobis («Però vós, Senyor, tingueu pietat de nosaltres»), fórmula usada repetidament al final de les lectures del Breviari. Presa com a llatinisme humorístic, l’evolució semàntica és polisèmica fora del context inicial.
Nom
modificatuàutem m. (plural tuàutems)
- Punt essencial o més important d’un afer, d’una qüestió.
- «Però en fi, aquietat ja un poc el roïdo i la trapissonda que es mou en este tuàutem, i restablit l’orde a força de crits i bengalades de la Justícia.» (Josep Bernat i Baldoví, El virgo de Vicenteta, 1845)
- Afer de certa complexitat.
- «No fóra normal que un tuàutem com aquell s’haguera organitzat per assaltar honrats viatgers, com era jo.» (Joan Olivares, Vespres de sang, 2000)
Variants
modificaTraduccions
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: tu·àu·tem (3)
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC
- Joan Bastardas, «Tu autem», "Els camins del mar" i altres estudis de llengua i literatura catalanes, L'Abadia de Montserrat, 1998, ISBN 9788478269259.