ubi

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊ.biː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *kwo-bhi-, forma locativa d'una arrel pronominal que te dues expressions: *kʷos, *kʷis'.

Adverbi

ubī

1. (interrogatiu) A on?, en quin lloc?

   Ubi patera nunc est?

   On és ara la safata?

   Nesciō ubi sim.

   No sé on soc.

   Īcare, ubi es?

   Icarus, on ets?

2. (relatiu) on, a on, en el moment que, tant bon punt

   Ubi tyrannus est, ibi plane est nulla res publica.

   Allà on hi hagi un tirà, de cap manera no hi ha una república.

   Ubi carceri appropinquavit, portam apertam vidit.

   Tant bon punt va arribar a la presó, va veure la porta oberta.

Derivats

• ubinam
• ubīcumque
• ubīubī
• ubiquitat
• alicubī
• sum ubi
• ubinam
• ubicumque