urbanitas

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʊrˈbaː.nɪ.taːs/
• Etimologia: Derivat de urbānus

Nom

urbānitās f. ‎(genitiu urbānitātis)

1. urbanitat

   «addo urbanitatem, quae est virtus, ut Stoici rectissime putant» ()

   i afegeixo la urbanitat, que és la virtut que els estoics més valoraven

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	urbānitās	urbānitātēs
Vocatiu	urbānitās	urbānitātēs
Acusatiu	urbānitātem	urbānitātēs
Genitiu	urbānitātis	urbānitātum
Datiu	urbānitātī	urbānitātibus
Ablatiu	urbānitāte	urbānitātibus