- Pronúncia(i): /ˈurk/
- Rimes: -uɾk
- Etimologia: Del català antic urt, de urtar i la desinència Ø, amb variant aürtar («topar amb algú»), segle XX.
urc m. (plural urcs)
- Orgull, altivesa, arrogància.
- Vigor, força.
- Aquesta gent tenaç, que fa negocis / i que els defensa amb urc (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps).