Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈurk/
  • Rimes: -uɾk
  • Etimologia: Del català antic urt, de urtar i la desinència Ø, amb variant aürtar ‎(«topar amb algú»), segle XX.

urc m. ‎(plural urcs)

  1. Orgull, altivesa, arrogància.
  2. Vigor, força.
    Aquesta gent tenaç, que fa negocis / i que els defensa amb urc (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps).

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica