vacunífer

Català

Oriental:	central /bə.kuˈni.fər/, balear /və.kuˈni.fəɾ/
Occidental:	nord-occidental /ba.kuˈni.fer/
	valencià /va.kuˈni.feɾ/, /ba.kuˈni.feɾ/

Rimes: -ifeɾ
Etimologia: De vacuna i el sufix -fer, calc del castellà vacunífero, segle XX.

vacunífer m. ‎(femení vacunífera, plural masculí vacunífers, plural femení vacuníferes)

(castellanisme) vaccinífer
«Ella fou sugerida pel pòble al metge-poeta Jenner, al fixarse en l'immunitat llegendaria que disfrutaven respecte la veròla los munyidors de les vaques vacuníferes, virtut que jo dèch confessar, tot regoneixent ab sincera llealtat que 'ls casos fatals, alguns de ceguera, ocorreguts en variolosos, los he vist en infants o persones no vacunades.» (Josep Falp i Plana, Concepte modèrn del vegetarisme, 1908)

«Els nens de l'expedició reberen el nom de nens vacunífers. Durant el viatge els van fer vacunacions, successivament, de braç a braç, amb l'objecte de mantenir el virus fresc i que no perdés el poder profilàctic. (...) El resultat fou un dels viatges més estranys que s'hagin fet mai, els protagonistes del qual van ser la medicina i la ciència al segle XIX.» (Joan Pinilla, La infància, una història fosca, 2011)