Potser volíeu: vanaglorias

Català

modifica

vanagloriàs

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanagloriar-se.
  2. (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanagloriar-se.