vanagloriegí

Potser volíeu: vanagloriegi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nə.ɣɫu.ɾi.əˈʒi/
	balear /və.nə.ɣɫo.ɾi.əˈʒi/, /və.nə.ɣɫu.ɾi.əˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /ba.na.ɣɫo.ɾi.eˈʒi/
	valencià /va.na.ɣɫo.ɾi.eˈd͡ʒi/, /ba.na.ɣɫo.ɾi.eˈd͡ʒi/

• Rimes: -i

Verb

vanagloriegí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de vanagloriejar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na·glo·ri·e·gí (6)
• Anagrama: vanaglorieig