Francès

modifica
  • Pronúncia: /vɑ̃ˈte/ àudio (FR) 
  • Etimologia: Del llatí tardà *vanitare, derivat de vānitās.

vanter ‎(pronominal se vanter)

  1. alabar, lloar
  2. pron., vantar-se, vanar-se, vanagloriar-se

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Entrada «vanter» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).