vantar-se


Català
Modifica

Oriental: central /bənˈtar.sə/, balear /vən.tərˈsə/
Occidental: nord-occidental /banˈtar.se/, valencià /vanˈtaɾ.se/, /banˈtaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Del llatí vulgar *vanitare, segle XV, de vānitās.

VerbModifica

vantar-se pron.

  1. (nord-occidental, alguerès) vanar-se

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: vanto, vanta, vantem

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica