vantar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈtar.sə/
	balear /vənˈtaɾ.sə/, /vən.tərˈsə/
Occidental:	nord-occidental /banˈtar.se/
	valencià /vanˈtaɾ.se/, /banˈtaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del llatí vulgar *vanitare, segle XV, de vānitās.

Verb

vantar-se pron.

1. (nord-occidental, alguerès) vanar-se

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vantar-se			haver-se vantat
gerundi	vantant-se			havent-se vantat
participi	vantat, vantada, vantats, vantades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em vanto	et vantes	es vanta	ens vantem	us vanteu	es vanten
	em vante						val
	em vant				us vantau		alg
imperfet	em vantava	et vantaves	es vantava	ens vantàvem	us vantàveu	es vantaven
passat simple	em vantí	et vantares	es vantà	ens vantàrem	us vantàreu	es vantaren
futur	em vantaré	et vantaràs	es vantarà	ens vantarem	us vantareu	es vantaran
condicional	em vantaria	et vantaries	es vantaria	ens vantaríem	us vantaríeu	es vantarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em vanti	et vantis	es vanti	ens vantem	us vanteu	es vantin
	em vante	et vantes	es vante			es vanten	occ
imperfet	em vantés	et vantessis	es vantés	ens vantéssim	us vantéssiu	es vantessin
		et vantesses		ens vantéssem	us vantésseu	es vantessen
		et vantasses		ens vantàssem	us vantàsseu	es vantassen	val (1)
	em vantara	et vantares	es vantara	ens vantàrem	us vantàreu	es vantaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vanta't	vanti's	vantem-nos	vanteu-vos	vantin-se
	–				vantau-vos		alg
	–		vante's			vanten-se	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				ens vantàvom	us vantavo		centr, n-occ
	em vantaia	et vantaies	es vantaia	ens vantàiem	us vantàieu	es vantaien	n-occ
condicional	em vantariva	et vantarives	es vantariva	ens vantarívem	us vantaríveu	es vantariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em vanto	et vantos	es vanto	ens vanteguem	us vantegueu		n-occ
imperfet	em vantessi		es vantessi				alg
	em vantessa						centr, n-occ
	em vanteguessa	et vanteguesses	es vantegués	ens vanteguéssom	us vanteguéssou	es vanteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... vantat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... vantar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... vantat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... vantat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... vantat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... vantat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... vantar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... vantat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... vantat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... vantat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: em vanto, es vanta, ens vantem

Miscel·lània

• Anagrames: avanters, esvarant, vantares, ventaràs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB