vantau

Català

Verb

vantau

1. (alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de vantar-se.
2. (alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·tau (2)
• Anagrama: untava