vantés

Potser volíeu: vantes

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈtes/, balear /vənˈtes/
Occidental:	nord-occidental /banˈtes/
	valencià /vanˈtes/, /banˈtes/

• Rimes: -es

Verb

vantés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vantar-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·tés (2)
• Heterograma de 6 lletres (aenstv)
• Anagrames: ventàs, vesant