vantara

Potser volíeu: vantarà

Català

Verb

vantara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vantar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·ta·ra (3)
• Anagrama: avarant