vant

Català

Verb

vant

1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vantar-se.

Danès

• Etimologia: De neerlandès want.

Til højre for masten nogle vanter

Nom

vant n.

1. (nàutica) obenc.

Declinació

Declinació de vant

Gènere neutre	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	vant	vantet	vanter	vanterne
Genitiu	vants	vantets	vanters	vanternes

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada vant al Ordbog over det danske Sprog