vante

Català

vante

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vantar-se.
(occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vantar-se.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vantar-se.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vantar-se.