vantàreu

Potser volíeu: vantareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈta.ɾəw/, balear /vənˈta.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /banˈta.ɾew/
	valencià /vanˈta.ɾew/, /banˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

vantàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de vantar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·tà·reu (3)
• Anagrames: aturaven, aürtaven, aventura, aventurà, enturava