enturava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.tuˈɾa.βə/, balear /ən.tuˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /en.tuˈɾa.βa/
	valencià /en.tuˈɾa.va/, /en.tuˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

enturava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enturar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de enturar.

Miscel·lània

• Anagrames: aturaven, aürtaven, aventura, aventurà, vantareu, vantàreu